FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sembla que l'hagin embotit. Ficar-se en algun lloc, poder-hi entrar. Després de molts esforços, aconseguiren d'embotir-se en un vagó de mercaderies. Una cosa, inflar-se fins a posar tibant la pell, l'embolcall. El ventre del malalt s'embotia per moments. Un obstacle, fer pujar el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una costa molt dura de pujar. Difícil, penós, de suportar. Un hivern duríssim. Portar una vida dura. La llei és dura. Ha estat un càstig dur, una lliçó dura. Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura. Una mirada dura. Un so dur. Una pintura de tons durs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a pujar i baixar els operaris, les vagonetes i els materials. Plataforma proveïda de baranes que, suspesa d'un ternal accionat per la mateixa persona que l'ocupa, serveix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc. Poltre 2 2. Ormeig format per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: al contrari, l'heu d'alçar. Alça més la veu si vols que et sentin. Alçar la moral de les tropes. Apujar 3. Alçar els preus, els impostos, els lloguers, les contribucions. Posar (una cosa) al seu lloc on estigui ben guardada, desar. Alça els plats a l'escudeller [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estreps. perdre els estreps Perdre la contenció, no saber retenir-se. Esglaó que serveix per a pujar i baixar d'un cotxe. Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Barra horitzontal que serveix perquè el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, el temps. Oprimir amb el seu pes. La molla carrega l'estómac. Molestar, importunar. Ja em carrega amb els seus gemecs. Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc., (d'alguna cosa). Carregar un compte, un preu. En aquesta botiga tot ho venen carregat. Ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar-se el barret. Llevar obstacles. Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Llevar l'honra a algú. Fer pujar a bord (l'àncora o el ruixó) amb què estava fondejada la nau. llevar l'àncora [o llevar àncores] Un vaixell, anar-se'n, partir. Recollir (un ormeig de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grup de passatgers incívics. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa). Activar el mecanisme que fa venir (l'ascensor). He cridat l'ascensor però no ve; haurem de pujar a peu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten: La direcció del moviment. Anar al teatre. Pujar al cel. Acostar-se al foc. Viatge a París. El terme del moviment o de la distància. Arribar a casa. Caure a terra. Recolzar-se a la paret. Tocar de mans al sostre. Anar d [...]
